dijous, 30 de juny del 2016

Circular als estanys de Pessons i Montmalús

 

Circular als estanys de Pessons

 i Montmalús

 

Pic de Pessons i pic de Montmalús

 des de Grau Roig

 

Grau Roig, Encamp, Andorra, Pirineus

Espai protegit de la vall de Madriu - Claror - Perafita


     Aquesta ruta circular recorre els principals estanys del circ de Pessons i ascendeix al pic de Pessons, de 2.864 m, des d'on es gaudeix d'una extensa panoràmica dels principals cims del vessant oriental d'Andorra i de la vall de Madriu amb els seus estanys. A continuació, davalla cap al magnífic estany de Montmalús i el seu refugi, per remuntar novament cap a la collada de Montmalús i al pic de Montmalús de 2.781 m. Finalment baixa cap a l'estació d'esquí alpí de Grau Roig, punt d'inici i final d'aquest itinerari per una de les zones més emblemàtiques del Principat d'Andorra.

 
Flora del circ de Pessons



El circ de Pessons és el circ glacial i granític més gran d'Andorra. Està situat al sud-est del Principat i forma part de l'Espai Protegit vall de Madriu-Perafita-Claror, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco l'any 2004. Dins del circ, flanquejat per imponents espadats de parets granítiques, hi trobem un rosari d'estanys d'origen glacial d'una gran bellesa. El circ està envoltat d'imponents cims, com el pic de Pessons, amb un important contrast entre el vessant nord, escarpada i feréstega, i el vessant sud, de pendents suaus i cobertes de prats alpins.


Potser també t'interessa:
  • Andorra

Aquesta ruta ens portarà a descobrir alguns dels estanys més bells dels Pirineus, situats en el País dels Pirineus, Andorra. A més, ascendirem a tres dels seus cims més importants: el pic de Pessons, el pic sud de Ríbuls i el pic de Montmalús. També descobrirem un dels refugis lliures més acollidors de tots els que hi ha al Principat, i gaudirem de la bellesa i la riquesa florística dels prats alpins. Amb bon temps la ruta no comporta dificultat i és ideal per famílies acostumades a caminar per terreny d'alta muntanya

Itinerari sobre mapa IDE Andorra



FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular  
Distància: 15,08 km  
Desnivell: +/- 1.140 m  
Dificultat: exigent. Per tractar-se d'un itinerari que, tot i no tenir dificultats tècniques, transcorre per terreny d'alta muntanya i, en cas de mala visibilitat pot ser difícil trobar el camí, especialment en el tram des del pic de Pessons fins a l'estany de Montmalús, ja que està sense senyalitzar, i/o a la pujada a la collada de Montmalús, degut a la multitud de traces deixades pel bestiar.
Temps aprox. (sense parades): 6h20'  
Altitud màxima: 2.864 m
Altitud mínima: 2.104 m
Punt d'inici: pàrquing del Cubil, a les pistes d'esquí alpí de Grau Roig, parròquia d'Encamp, Andorra (2.104 m).
Època: finals de primavera, estiu i tardor. 
Mapa recomanat: Andorra, 1:40.000 Ed. Alpina
Observacions: depenent de la temporada pot ser que ens trobem neu fins ben entrada la primavera, possiblement trobem congestes a la collada de Pessons, al pas Alt de Ríbuls i a la collada de Montmalús. Consultar la previsió meteorològica.

Accés al punt d'inici: des de Vic agafem la C-17 fins a Ripoll. Seguim per l'N-260, pugem la collada de Toses i arribem a Puigcerdà. A Puigcerdà prenem direcció Bourg Madame, travessem la frontera francesa i a la primera rotonda girem a l'esquerra per seguir direcció Toulosse per l'N-20. Abans del túnel prenem l'N-320 i pugem el coll de Pimorent i, a la baixada, prenem l'N-22 a l'esquerra, per passar seguidament la frontera andorrana just abans del Pas de la Casa. Pugem el port d'Envalira seguint la CG-2 i a la baixada trobem el trencall a mà esquerra cap a l'estació d'esquí de Grau Roig, que en 1 quilòmetre ens porta fins al punt d'inici de la ruta (150 km i 2h37min).  
Track de la ruta

Perfil altitudinal de la ruta



     Comencem la ruta al pàrquing del Cubil, a l'estació d'esquí alpí de Grau Roig. Prenem la pista direcció sud que ens porta fins a un telecadira i prop d'un restaurant, que en aquesta època de l'any resta tancat. Seguim ara per la pista que puja direcció oest fins que al cap de poc ens trobem a mà esquerra una altra pista secundària i unes marques de pintura de color blau. Seguim aquesta pista que s'endinsa en un bosc de pi negre i neret, direcció nord, fins a un punt on cal estar alerta, ja que les marques blaves es desvien a la dreta i s'enfilen per entremig del bosc per un senderó. Remuntem la pineda per un sender dreturer que ens porta fins a l'estany Primer, on a la vora hi ha un restaurant.

Estany Primer de Pessons

Aquí enllacem amb el GRP, el sender de gran recorregut que dóna la volta al Principat, i el seguim uns metres direcció sud, fins a enllaçar amb el GR7. Seguim ara les marques blanques i vermelles i voregem l'estany Primer tot travessant pel desaigüe d'aquest estany, saltant de pedra en pedra. Continuem vorejant la riba de l'estany, seguint sempre les marques blanques i vermelles. El camí transcorre entre blocs de granit i neret, i cal estar atents a no perdre'l. Poc després de deixar enrere aquest estany, el sender travessa el torrent i s'enfila per un bosc esclarissat de pi negre i neret, fins a trobar l'estany Forcat.
 
Estany Forcat
Voregem un tram el marge de l'estany i seguim en suau pujada fins a un petit estanyol sense nom i amb la silueta del pic Baix del Cubil retallada a l'horitzó.
Estanyol i pic Baix del Cubil

Seguim remuntant per terreny obert i arribem al bonic estany Rodó, que també voregem pel marge nord, i des d'on gaudim ja d'una bonica panoràmica del vessant nord de la cresta de Ríbuls i el pic de Pessons.

Estany Rodó
Seguim guanyant altura gradualment, i sense adonar-nos-en arribem el següent estany: l'estany del Meligar. Situats ja per sobre el 2.400 m. d'altitud, l'estrat arbori és escadusser, només algun pi negre creix escampat i, essencialment, domina un estrat arbustiu baix, format principalment per nerets i els prats, que omplen els buits entre els blocs de roca granítica.

Estany del Meligar
Comencen a aparèixer plantes pròpies dels prats alpins, com l'Anemone narcissiflora (Anemone narcissiflora), una ranunculàcia típica dels pasturatges frescals d'alta muntanya.

Anemone narcissiflora (Anemone narcissiflora)
Pulsatil·la groga (Anemone alpina subsp. apiifolia)
Una mica més amunt trobem un altre estanyol sense nom, on molt a prop de l'aigua hi creix una altra ranunculàcia del gènere Anemone, en aquest cas és la Pulsatil·la groga (Anemone alpina subsp. apiifolia), de flors grogues i que principalment trobarem en pasturatges i boscos clars, preferentment sobre substrat silici.
Estanyol a la cota 2.477
Continuem remuntant la capçalera del circ de Pessons, i ens acostem cada cop més al fons d'aquest gran amfiteatre d'origen glacial. Tot i que estem ja a principis d'estiu, encara queden força congestes de neu a la carena, però per sort, el camí que puja a la collada, sembla que les esquiva.
Estany de les Fonts
Seguim amunt i trobem un cartell indicador: és la cruïlla del camí del cercle de Pessons. Nosaltres però, deixem aquest trencall a mà dreta, i continuem amunt, direcció a la collada de Pessons que tenim just enfront. Arribem a l'últim dels grans estanys del circ, l'estany de les Fonts, que també voregem pel seu marge septentrional, mentre gaudim del gran espectacle d'espadats granítics que tenim a l'altre costat, amb el marcat esperó nord del pic de Ríbuls i el vessant escarpat i rocós de la cara nord del pic de Pessons.
Estany del Cap dels Pessons
El camí comença a guanyar altura còmode però decididament, superant petits ressalts de roca fins a arribar a un petit replà des d'on es gaudeix de bona vista sobre l'estany del Cap de Pessons, que ens queda uns metres allunyat del recorregut.
Saxífraga geranoide (Saxifraga geranioides)
A partir d'aquí el paisatge petri s'imposa, i trobem plantes característiques d'aquests hàbitats glareícoles, on els caos de blocs i les tarteres silícies dominen el paisatge, i on espècies com la Saxífraga geranoide (Saxifraga geranioides), de distribució alpina, han trobat el seu hàbitat ideal.
Herba pedrera (Loiseleuria procumbens)
Més amunt, ja a mitja pujada a la collada de Pessons, trobem una altra planta adaptada a viure en aquests indrets tan inhòspits de l'alta muntanya i que forma unes boniques catifes de petites flors rosades: és l'Herba pedrera (Loiseleuria procumbens). Aquesta planta, que en realitat és un arbust, es fa sobre substrat àcid i en indrets força ventosos on sovint el sòl queda desproveït de la capa de neu que protegeix les plantes del fred.
Camí a la collada de Pessons
El camí remunta còmodament el fort pendent a la collada de Pessons fent ziga-zagues, i voregem l'última clapa de neu que encara perdura per arribar finalment a la carena. De fet, aquesta no és realment la collada de Pessons, ja que el punt més baix de la carena ens queda uns metres cap al nord.

Circ i estanys de Pessons des de la collada de Pessons
Des de la carena contemplem l'extens rosari d'estanys que forma el circ de Pessons, un testimoni que ens recorda que fa tan sols milers d'anys, tot aquest circ estava cobert de gel. De fet, aquest circ era una de les zones d'acumulació que alimentava la glacera del Valira d'Orient, que s'unia amb la del Valira Nord a l'altura d'Escaldes i arribava més enllà de Sant Coloma. És difícil imaginar-se ara, en la nostra època, on el canvi climàtic i l'ascens de les temperatures són els protagonistes, que va haver-hi un dia on tot el que veiem estava enterrat sota tunelades de glaç.
Alt del Griu, Ensagents i pic de la Cubil des de la carena
Si seguim la carena on ens trobem cap al nord, el primer cim que ens trobem és el pic d'Ensagents, nom de la vall i els estanys que s'estenen al vessant de ponent. El cim de l'esquerra, i més llunyà, és l'Alt del Griu, i el de la dreta el pic Alt del Cubil, tots per sobre dels 2.800 metres d'altura, a excepció del pic Baix del Cubil, que s'aixeca poc més de 2.700 metres a llevant del pic Alt del Cubil.

Carena al pic de Pessons des de la cota 2.839
Girem cap al sud i emprenem altre cop la marxa carenejant sense guanyar massa pendent fins a arribar a una cota secundària al vèrtex d'unió de les crestes del Gargantillar amb el pic de Pessons. Des d'aquesta cota, a 2.839 m d'altitud, ja s'albira l'extensa i majestuosa vall de Madriu, amb l'estany de l'Illa en primer pla.
Pulsatil·la vernal (Pulsatilla vernalis)
El prat alpí entapissa la carena, i les flors capbaixes de la Pulsatil·la vernal destaquen amb els seus tons lilosos i daurats d'aparença delicada sobre el prat alpí. Aquesta ranunculàcia destaca per la seva floració precoç, i s'estén fins a la península escandinava i Finlàndia.

Gregòria (Gregoria vitaliana)
També hi trobem una altra planta de flors vistoses, en aquest cas perquè el groc pur dels seus pètals destaca sobre els tons verds i ocres del prat. Es tracta de la Gregòria (Gregoria vitaliana), que forma uns petits coixinets densos i que també habita a les parts altes de vessants i collades ventejades, on la neu roman pocs mesos a l'any i les temperatures hi són extremes.
Estany de l'Illa i vall de Madriu des del pic de Pessons
Seguim carenejant ara direcció est per arribar fàcilment al cim del pic de Pessons, a 2.864 m. d'altitud, la cota més alta que assolirem en l'excursió d'avui. Des d'aquí podem contemplar la vall de Madriu, l'estany de l'Illa, i els pics que limiten aquesta vall amb el nord de la Cerdanya: la Tossa Plana de Lles, el pic de Setut, la Muga, etc. que per aquest vessant nord presenten parets escarpades i quasi verticals esculpides per la glacera que antigament cobria la vall de Madriu i que va erosionar fortament tot aquest vessant de tramuntana.
Erígeron aragonès (Erigeron aragonensis)
Continuem el camí i davallem cap a llevant resseguint la carena per retrobar el GR7 que hem deixat per pujar al pic de Pessons. Arribem a la portella de Pessons, on finalment abandonem el sender de gran recorregut que ara davalla cap a l'estany de l'Illa i el refugi homònim, i seguim la carena que ens porta fins al pic Sud de Ríbuls, a 2.820 m. A pocs metres ens queda l'escarpat cim del pic de Ríbuls, que s'alça pocs metres més de la cota on ens trobem, però decidim deixar-lo per una altra ocasió i comencem el descens cap al pas Alt de Ríbuls.

Pic de Ríbuls
Descendim per prats força planers vers al sud, sense separar-nos gaire del fil de la carena, que per l'altre costat cau vertical, fins a trobar el pas Alt de Ríbuls, un petit collet que ens permet davallar cap al circ de Montmalús.

Pas Alt de Ríbuls
Traspassem el petit collet i davallem tot seguint les fites i flanquejant a mig vessant sota les parets rocoses, creuant una tartera de blocs força grossos que sense cap complicació ens porta a un collet.
Genciana pirinenca (Gentiana pyrenaica)
Des del collet, davallem direcció est pel llom per anar a buscar una petita valleta pedregosa que ens porta directe al peu de l'estany de Montmalús, i al costat del refugi.
Refugi de Montmalús

Estany de Montmalús
Viola palustre (Viola palustris subsp. palustris) típica de les molleres de sòl àcid
Després de reposar una estona tot contemplant l'extens estany de Montmalús i les seves aigües manses que conviden a banyar-s'hi, enfilem cap a la collada de Montmalús seguint rastres de sender.

Camí a la collada de Montmalús
 Tot i que la collada sembla a prop, la pujada es fa llarga, però finalment assolim la collada de Montmalús. El cim ens queda a prop, i en poc més de deu minuts assolim el cim del pic de Montmalús, a 2.781 m. d'altitud.
Genciana alpina (Gentiana acaulis) i Pedicularis pirinenca (Pedicularis pyrenaica)

Circ del Colells des del pic de Montmalús
Des del cim tenim unes boniques vistes cap a llevant amb el circ dels Colells en primer pla, i cap al sud ens queda l'estany de Montmalús i el pic de la Muga de teló de fons.

Estany de Montmalús i pic de la Muga des del cim del Montmalús
Les nuvolades comencen a créixer amb ganes, i abans que la pluja ens atrapi, baixem cap a la collada i d'allà davallem cap al vessant nord, encara cobert per alguna congesta de neu, fins a trobar l'últim estany del nostre reconegut, l'estany de Coma Estremera.
Estany de Coma Estremera
En aquest punt enllacem amb el GR7 i el seguim direcció est, tot davallant fins al torrent dels Colells, on deixem les marques blanques i vermelles per agafar una pista forestal que ja no deixarem fins a arribar al telecadira i l'aparcament de Grau Roig, punt final de la ruta circular pels estanys de Pessons i de Montmalús.

Neret (Rhododendron ferrugineum)


Espero que aquesta ruta us agradi tant com a mi: perquè, tot i ser una ruta força accessible, no deixa a ningú indiferent. Si no, ja m'ho direu!

Ruta realitzada a finals de juny de 2016.


 Si t'ha agradat aquest ruta i vols rebre l'avís de quan es publiqui una nova ruta, subscriu-te al blog de ressotaelspeus!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.