Ruta circular a l'antic poble miner de Peguera
Cercs - Alt Berguedà- Berguedà
Espai d'Interès Natural Serra d'Ensija - Rasos de Peguera
Prepirineu oriental
L'excursió d'avui és una ruta circular per l'Alt Berguedà que transcorre per terreny de mitja muntanya i que, des de Sant Jordi de Cercs ens portarà al petit poble miner de Peguera.
 |
| El poble abandonat de Peguera |
La ruta comença al poble de Sant Jordi de Cercs, puja pel camí dels Planos i per la baga de Noucomes, resseguint la vall de Peguera pel vessant orientat a tramuntana, fins a atènyer les restes del poble abandonat de Peguera. La baixada transcorre pel vessant solell, pel camí de l'Erola que davalla per sota els cingles de Vall Llòbrega i pel serrat de les Saleres fins a l'ermita de Sant Jordi de Cercs.
La major part de l'excursió transcorre per boscos caducifolis i pinedes de pi roig, per camins senyalitzats i sense dificultats.
 |
| La vall del Llobregat |
El principal atractiu d'aquesta ruta són les antigues restes mineres i el poble abandonat de Peguera. A més, cal ressaltar la majestuosa fageda de la baga de Noucomes i les vistes panoràmiques cap al Catllaràs i la serra d'Ensija.
Peguera és un antic poble miner ara abandonat situat a 1.635 m sota el Roc de Peguera. El poble pertany al municipi de Fígols i es troba a cavall entre la serra d'Ensija i els rasos de Peguera.
Sant Jordi de Cercs és un dels nuclis de població que formen el municipi de Cercs, situat al marge dret del riu Llobregat i a tocar del pantà de la Baells. Aquest municipi es caracteritza per un relleu força accidentat travessat per nombrosos torrents que desguassen al riu Llobregat i que davallen, principalment, dels Rasos de Peguera. Bon part del terme és zona boscosa, bàsicament formada per pinedes, alzinars i rouredes.
 |
| Sota el roc de Peguera |
La serra d'Ensija i els rasos de Peguera estan situats a la comarca del Berguedà i estan incosos dins l'Espai d'Interès Natural Serra d'Ensija - Rasos de Peguera.
Aquest espai és bàsicament silvícola i ramader, però també d'ús turístic. Dins l'espai també hi ha antics equipaments miners i l'antiga l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera.
Aquest espai és bàsicament silvícola i ramader, però també d'ús turístic. Dins l'espai també hi ha antics equipaments miners i l'antiga l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera.
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- El poble abandonat de Peguera
- L'antic camí dels Planos
- El paisatge de l'Alt Berguedà
- La fageda de la baga de Noucomes
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa a escala 1:25.000 de Ed. Alpina |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 19,46 km
Desnivell: +/- 938 m
Dificultat: moderada. La dificultat de la ruta rau bàsicament en la distància i el desnivell a superar. L'itinerari transcorre per diferent tipologia de senders i/o camins senyalitzats, per terreny forestal de mitja muntanya.
Temps aprox. (sense parades): 5 h 45 min
Altitud màxima: 1.609 m
Altitud mínima: 1.798 m
Punt d'inici: Sant Jordi de Cercs, entre l'escola de Sant Salvador i la zona esportiva municipal (punt de pas de la ruta del Tramvia de Sang).
Època: tot l'any (evitant les hores de més calor durant els mesos d'estiu).
Observacions:• No trobarem aigua en tota la ruta.
Recomanacions:• Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! LEAVE NO TRACE!
Més info : Les mines del Berguedà
Consulta la meteo a Sant Jordi de Cercs !
Mapa recomanat:• Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Berga prenem la carretera C-16 en direcció a Bagà/Puigcerdà/ el túnel del Cadí. Passem el túnel de Cercs, deixem de banda la sortida de Cercs, i poc més enllà trobem la sortida cap a Sant Jordi de Cercs, a l'esquerra.
Pugem amunt i continuem pel carrer de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental fins al final. Arribem a un passeig, just davant de l'inici de la ruta del Tramvia de Sang, al costat de l'escola, on hi ha una petita zona per aparcar. A 13 min i 9,2 km de Berga.
TRACK DE LA RUTA
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de la ruta |
Avui decideixo anar cap a la comarca veïna del Berguedà. Començo la ruta al poble de Sant Jordi de Cercs, just al costat de les escoles, on trobo un plafó explicatiu de la ruta del Tramvia de Sang.
 |
| Inici de la ruta |
El tramvia de Sang de les mines de Fígols va ser el primer ferrocarril miner del Berguedà. El ferrocarril servia per transportar el carbó de les mines de Fígols a Berga, des d'on gràcies al tren de vapor es distribuïa per la vall del Llobregat. Va funcionar des de l'any 1871 fins al 1904. Es tractava d'un ferrocarril de tracció animal. És una valuosa mostra del patrimoni de l'enginyeria industrial berguedana.
M'encamino en direcció Cercs/Berga/Espinalbet seguint la senyalització del GR 270 per una pista asfaltada. Deixo de banda la cruïlla del Camí Ral de Cercs a Peguera a l'esquerra i continuo recta per la pista asfaltada.
Uns centenars de metres més endavant, el GR deixa la pista i tomba a l'esquerra per un corriol tot seguint el reixat d'una finca. El sender em condueix al barranc sec del riu de Peguera, que travesso per un dels ponts curvilinis de l'antic ferrocarril miner de la vall del Llobregat.
 |
| Pont curvilini del Tramvia de Sang |
Continuo per una bonica roureda deixant de banda un primer trencall a la dreta que va cap a Peguera, per on tenia previst pujar, però a causa dels treballs forestals que s'hi fan, he de canviar de plans. Em miro el mapa i decideixo seguir pel GR .
Continuo fins a una bifurcació, on deixo un camí a l'esquerra que marxa cap a Cercs i tombo a la dreta seguint les marques blanques i vermelles del GR 270. Ressegueixo uns camps i pujo amunt per enllaçar amb el camí de les Garrigues.
 |
| Senyalització del GR 270 |
El GR 270 o el Camí del Llobregat, és un sender de gran recorregut estrenat recentment que recorre el riu Llobregat des del seu naixement, a Castellar de n'Hug, fins a la seva desembocadura, al Prat de Llobregat.
Deixo el GR 270 i continuo per la pista asfaltada a la dreta. En poc menys de mig quilòmetre, en un revolt marcat a l'esquerra, deixo l'asfalt i continuo per una pista de terra en direcció oest. Un centenar de metres més enllà, en una petita esplanada, deixo la pista forestal i prenc un corriol a l'esquerra que puja pel mig del bosc.
Arribo
a una cruïlla de quatre corriols i segueixo recte amunt. Poc més amunt,
enllaço amb un sender senyalitzat amb marques de pintura groga que
seguiré durant força estona. És el camí dels Planos.
 |
| Camí dels Planos |
El camí dels Planos era el camí que recorria el carbó que s'extreia de les mines de Peguera, situades a més de 900 metres per sobre la vall del Llobregat. Aquest important desnivell entre les mines i la vall es va resoldre mitjançant una gran xarxa de transport que combinava plans inclinats (planos), petits trens arrossegats per animals, ferrocarrils de via estreta, telefèrics amb vagonetes, etc. que transportaven tan el carbó com als miners fins a la vall del LLobregat. Els plans inclinats consistien en un sistema de doble via per on les vagonetes plenes de carbó davallaven pel seu propi pes mentre al mateix temps feien pujar les vagonetes buides.
Pujo zigzaguejant i guanyo altura ràpidament enmig d'un bosc caducifoli poblat per roures i faigs amb un sotabosc de boix. El camí em permet guanyar altura ràpidament i còmodament.
Entre el brancatge s'albiren els cingles calcaris de Sucastell, a l'altra banda de la vall de Peguera.
Entre el brancatge s'albiren els cingles calcaris de Sucastell, a l'altra banda de la vall de Peguera.
 |
| Cingles de Sucastell |
En poca estona guanyo dos cents metres de desnivell i atenyo el caire de la carena amb boniques vistes cap al vessant de ponent de la serra del Catllaràs, els cingles de Sobrepuny, el pantà de la Baells, i els pobles de Sant Jordi i de Cercs.
 |
| Boscos de l'Alt Berguedà |
 |
| Sabina mora (Juniperus phoenicea) |
 |
| Vistes cap als cingles de Sobrepuny |
 |
| Sant Jordi de Cercs des del camí dels Planos |
Un cop a la carena, tombo en direcció oest i arribo a les ruïnes d'un antic edifici pertanyent a les antigues instal·lacions del tren. Segueixo de pla, en direcció nord-oest, resseguint l'antic traçat del ferrocarril miner.
 |
| Restes d'edificis al capdamunt del Plano 2 |
 |
| El pantà de la Baells |
Ressegueixo el vessant obac i m'endinso en un frescal bosc de planifolis amb abundància de faigs i blades.
 |
| El camí dels Planos |
Més enllà deixo un camí que baixa a la dreta i continuo pel corriol de l'esquerra, que segueix sense perdre ni guanyar altura durant força estona. Aquest tram de camí, planer i de bon fer, em permet badar i gaudir del paisatge sense preocupar-me per si m'entrebanco o perdo el sender. En algun tram, però, els murs del camí s'han esllavissat, i el corriol s'estreny, però sense comportar cap dificultat.
 |
| Vistes cap al vessant solell de la vall de Peguera |
Travesso una tartera calcària i una estona després trobo una nova bifurcació. Agafo de nou el camí de la dreta, però aquest cop pujo amunt per entremig de la fageda, travesso una esllavissada, passo una font que no raja, i després d'haver guanyat uns 200 metres de desnivell, arribo a una cruïlla on enllaço amb el GR 107.5, el camí de l'antic tren miner.
 |
| Esllavissada a l'antic camí del tren de Peguera |
 |
| Enllaç amb la variant del GR 107 |
El segueixo a la dreta, i després d'un tram planer, atenyo una nova cruïlla. Deixo de banda el camí de la dreta, que va cap a Sant Jordi de Cercs, i segueixo en direcció a Peguera pel camí del Tren de Peguera.
 |
| La bonica fageda de la baga de Noucomes |
Començo a pujar zigzaguejant, guanyant altura sense treva pel mig de la majestuosa fageda de la baga de Noucomes, fins a arribar a les restes d'unes edificacions. Continuo a la dreta, passo entre dos murs mig enrunats i faig un altre tram planer, sense guanyar ni perdre altura, resseguint l'antic camí dels Planos.
 |
| Restes d'edificacions al capdamunt del Plano 3 |
En aquest tram encara es veuen els murs i contraforts que aguantaven l'antic traçat del tren miner i la gran infraestructura que es va haver de construir per baixar el mineral extret a les mines de Peguera fins a la vall del Llobregat.
Mentre camino, bado contemplant els cingles de Vall Llòbrega que s'aixequen a l'altra banda de la vall.
 |
| Cingles de Vall Llòbrega |
 |
| Vistes cap als cingles de Sobrepuny |
Arribo a una nova cruïlla, a la baga de Noucomes, on enllaço amb el traçat original del GR 107 o Camí dels Bons Homes, que en aquest tram també coincideix amb l'antic camí ral que unia Berga amb Peguera.
 |
| Segell de salomó (Polygonatum odoratum), planta tòxica |
El Camí dels Bons Homes o GR-107 uneix el Santuari de Queralt amb la fortalesa de Montsegur, a França.
Continuo a la dreta en direcció a Peguera. Passo per dins d'un túnel que encara s'aguanta dempeus, i arribo als antics edificis dels Carregadors de Peguera després de travessar un torrent.
Continuo uns metres més i travesso el llit del torrent de la Molina. Pujo seguint traces de sender per una pineda de pi roig esclarissada on pastura un ramat de vaques.
 |
| Pineda de pi roig (Pinys Sylvestris) |
El sender enllaça amb una pista forestal força estreta i arribo a la cruïlla de la Planelleta. En aquesta cruïlla és on retornaré després de visitar Peguera.
Ara tombo a l'esquerra i continuo per la pista, pel mig del bosc de pi roig. Passo el Portal i uns dos cents metres més endavant, sobre les ruïnes dels pisos del Moreta, deixo la pista i el GR per tal de prendre un corriol a l'esquerra i baixar cap al llit del torrent.
 |
| El Portal de Peguera |
Ressegueixo el torrent sec i pedregós per la riba dreta (l'esquerra orogràfica), i vaig trobant diverses restes de les antigues mines.
 |
| Bosquines de pi roig al torrent de Peguera |
Passo per davant de la boca d'un túnel i continuo resseguint el torrent aigües amunt, caminant per prats de pastura i clarianes fins a un gran edifici en ruïnes. És l'antiga cantina de les mines, que actualment només en resten els murs i poc més.
 |
| La cantina de les antigues mines de Peguera |
A mitjans del segle XIX, el municipi de Cercs es va convertir en l'epicentre de les explotacions de carbó de l'Alt Berguedà. El mineral que s'extreia de les mines era el lignit, una varietat del carbó apte per usos industrials. L'edifici de la Cantina era l'antic hostal i casa de queviures de la colònia minera de Peguera.
Segueixo amunt, per una extensa zona de prats de pastura i bosquines, i ja a les envistes del roc de Peguera, veig una estranya torre que correspon a l'antic transformador elèctric de les mines de Peguera.
 |
| El transformador i el roc de Peguera |
Continuo amunt, amb el roc de Peguera al davant, i finalment arribo a l'ermita de Sant Miquel de Peguera, situada als peus del poble abandonat de Peguera.
 |
| El poble abandonat de Peguera |
El poble abandonat de Peguera forma part d'una antiga colònia minera que es va construir al voltant de les boca de les mines de carbó. Constava de diversos habitatges pels miners, cantina, magatzems, rentadors, l'ermita, etc. essent construïda a semblança de les colònies tèxtils.
El lloc és majestuós i té una estranya sensació de solitud que em convida a romandre-hi una estona, però el vent fi de tramuntana que manté aquest cel tan blau fa que no m'aturi gaire estona i emprengui el camí de tornada.
Podria tornar seguint el GR per la pista a la dreta, però veig en el mapa que si torno pel mateix camí que he vingut faig força drecera, o sigui que desfaig els meus passos fins a enllaçar amb el GR i la pista a l'altura dels pisos del Moreta. Segueixo per la pista a la dreta, passo el Portal i arribo a la cruïlla de la Planelleta.
 |
| El pica-soques blau (Sitta europaea) |
El pica-soques blau (Sitta europaea) és un ocell forestal que viu als boscos de muntanya. Fa el niu en forats de troncs d'arbres i en escletxes de roques o murs de pedra. Sovint aprofita el niu dels picots reduint el diàmetre de l'obertura a força d'empastar fang al seu voltant. S'alimenta d'insectes, larves, aranyes i fruits secs.
Deixo el GR per on he vingut, i segueixo per la pista en direcció a Sant Jordi i Cercs, pel camí ral de Peguera a Cercs, senyalitzat amb una franja de pintura groga. Passo per davant de Cal Ros, del qual només en resta dreta la façana, i continuo per la pista que marxa pel mig d'una bonica pineda de pi roig en direcció est.
 |
| Façana de Cal Ros |
Passo pel costat d'una petita bassa on suren diverses plantes aquàtiques i on arran d'aigua volen uns petits espiadimonis de color blau, i arribo a un planell on pastura un enorme semental llemosí.
Continuo per la pista que transcorre arran de cingle, gaudint de vistes cap a la baga de Noucomes, per on he passat de pujada.
 |
| La baga de Noucomes |
Atènyo el coll d'Hortons, penjat sobre la canal del Ca, que cau vertical cap a la vall de Peguera.
 |
| Sobre la canal del Ca, des del coll d'Hortons |
A partir d'aquí, la pista es converteix en camí, i davallo pel mig d'una ombrívola fageda. El corriol em condueix al torrent de l'Erola i a la font del Paulàs, avui també seca.
 |
| Majestuós faig de quatre branques |
Travesso el llit sec del torrent i entremig d'una frescal avellanosa atenyo les feixes abandonades de l'Erola.
 |
| Parets de pedra seca a l'Erola |
Trobo una nova cruïlla, que enllaça amb un camí que puja del torrent de Peguera, i continuo recte seguint el traçat del camí ral. Arribo a una gran clariana sota les feixes de l'Erola amb espectaculars vistes de la vall de Peguera i la serra de Picancel.
 |
| La serra de Picancel des de l'Erola |
Continuo per una pista en direcció al collet de l'Erola, amb vista a la cinglera calcària de Vall Llòbrega que s'alça davant meu.
 |
| Lepidòpters a la solana de Vall Llòbrega |
Quan la pista baixa sobtadament, just en un marcat revolt a la dreta, la deixo per prendre un corriol marcat a l'esquerra que s'endinsa a la roureda. El corriol passa per dins del bosc i més avall per sota una paret calcària baumada on hi ha les restes d'un mur.
Més endavant la roureda es fa més oberta i veig la masia abandonada de Cal Torner, situada en un collet més avall. Deixo enrere la cinglera i atenyo la collada de Palou, on hi ha una nova cruïlla.
 |
| Cal Torner |
Enllaço amb la pista i tombo a l'esquerra. Davallo per la pista que em condueix a l'ermita de Sant Jordi de Cercs, on em quedaria una estona si no fos perquè ja estic cansada i es fa tard.
 |
| Ermita de Sant Jordi de Cercs |
Sant Jordi de Cercs és un dels nuclis que forma part del municipi de Cercs. Aquest poble va ser construït per allotjar les famílies que varen haver d'abandonar l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella, ara colgat per les aigües de l'embassament de la Baells i del qual només en resta el monestir medieval enmig de les aigües de la cua del pantà. Sota les aigües, també va desaparèixer el nucli antic de la Baells, situat a tocar de l'actual presa que porta el nom del poble desaparegut.
Baixo pel corriol que surt de davant de l'ermita i em condueix a uns contenidors ja a Sant Jordi de Cercs. En lloc d'anar cap al poble, tombo a la dreta i continuo baixant per un camí que em condueix cap a un dipòsit i per darrere unes cases em porta a les escoles i al punt final d'aquesta bonica excursió pel Berguedà.
Baixo pel corriol que surt de davant de l'ermita i em condueix a uns contenidors ja a Sant Jordi de Cercs. En lloc d'anar cap al poble, tombo a la dreta i continuo baixant per un camí que em condueix cap a un dipòsit i per darrere unes cases em porta a les escoles i al punt final d'aquesta bonica excursió pel Berguedà.
 |
| El poble abandonat de Peguera |
Ruta realitzada el 19 de setembre de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.