Les tempestes i els llamps en la pràctica d'activitats a la muntanya
Núvol de tempesta
El muntanyenc experimentat o el practicant ocasional estan exposats a diversos riscs: temperatures extremes, despreniments, allaus, insolació, picades, etc.
Els riscs meteorològics són uns dels riscs naturals a què s'exposa el practicant d'activitats esportives a la muntanya. Alguns dels fenòmens adversos més perillosos i que comporten un risc més alt per les activitats a la muntanya, són les nevades, els vents forts, les temperatures extremes, la boira i les tempestes.
"Estar en el lloc equivocat en el moment inoportú"
El Diccionari de Riscos Naturals de la Universitat de Barcelona defineix la tempesta (tormenta; storm; thunderstorm) com:
Fenomen atmosfèric convectiu associat a aparell elèctric (llamps, llampecs), que sovint produeix pluges intenses o pedregades. En ambients molt secs és possible que la precipitació s'evapori abans d'arribar al sòl (en aquest cas es parla de tempesta seca). En zones de muntanya o en ambients freds es poden produir tempestes de neu.
Fases de formació d'una tempesta a muntanya:
A les 10 h. del matí creixement de petits cúmuls mediocris sobre les carenes aparentment inofensius.
Cúmuls mediocris
A les 12 h. del migdia desenvolupament del cúmul congestus en forma de coliflor a la part superior i base fosca.
Cúmuls congestus
A les 15 h. important desenvolupament vertical i formació del cumulonimbus calvus, amb pluja i llamps.
Cumulonimbus calvus
A les 17 h.dissipació de la tempesta.
Dissipació de la tempesta
Què passa dins del núvol?
Dins d'un núvol de tempesta hi ha uns grans corrents d'aire, que fa que totes les partícules que hi ha a dins del núvol freguin entre elles i conseqüentment es vagin carregant d'electricitat. Les partícules amb càrrega positiva s'acumulen a la part superior del núvol i les negatives a la base.
Fases d'una tempesta. Servei Meteorològic de Catalunya.
La diferència de potencial que es produeix entre les càrregues positives i les negatives de la part superior i la base és enorme, però la distància que les separa també (entre 6.000 i 8.000 metres), cosa que facilita que la descàrrega elèctrica es produeixi entre la base del núvol i la superfície de la terra, que és molt més a la vora.
Què és el llamp?
El llamp és el fenomen més perillós associat a les tempestes i pot causar la mort de persones, per impacte directe o proper.
Segons el Diccionari de Riscos Naturals de la Universitat de Barcelona, un llamp (rayo; lightning; )és la:
Descàrrega elèctrica que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d'un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl. Es presenten durant la fase madura i la fase de dissipació de la tempesta. Popularment, el terme llamp s'utilitza especialment per referir-se a les descàrregues entre un núvol i el sòl.
El principal generador de llamps és el cumulonimbus. Hi ha diferents tipus de llamps: llamps de núvol a núvol, llamps de núvol a terra, llamps ascendents (terra-núvol), etc.
Fases de la formació d'un llamp. Servei Meteorològic de Catalunya.
Normalment, el llamp s'inicia en els núvols amb l'aparició de múltiples traçadors(fronts de ionització de l'aire que es van ramificant seguint el màxim gradient del potencial elèctric). El primer traçador que toca a terra, deixa el canal obert i immediatament es produeix la descàrrega elèctrica. El canal, ionitzat i altament conductor, queda obert uns instants més, i es poden produir diverses descàrregues seguides pel mateix camí. Tot això es produeix en només 1 segon!
Les descàrregues elèctriques que van del núvol a la superfície terrestre van fortament lligades a la morfologia del terreny i els perfils convexos com: els pics, les crestes i les carenes, a més dels objectes que sobresurten del terreny com: els arbres solitaris, les roques aïllades, etc. són els llocs més susceptibles per rebre una descàrrega, però tot i això, no s'ha de subestimar el fet que poden produir-se en qualsevol punt (al fons d'una vall, en un bosc, etc.).
El llamp és perillós per la seva descàrrega directa, però també pels seus corrents de terra.
A més dels llamps, associats a les tempestes tenim altres fenòmens violents com els vents forts, xàfecs sobtats i quantiosos, pedregades, etc. que poden provocar inundacions sobtades, caiguda d'objectes, canvis en les condicions del terreny, etc.
Les crescudes sobtades dels corrents d'aigua degut a les tempestes són especialment perilloses en la pràctica del descens de barrancs (accident al Jerte) i en les zones d'acampada (càmping de Biescas), però també en altres activitats com el senderisme (accident riera de Sant Aniol).
Per altra banda, els vents forts són especialment perillosos dins de zones boscoses, ja que poden comportar la caiguda de branques i fins i tot arbres, prop de parets i vessants rocosos on poden provocar la caiguda de pedres, i en crestes o passos exposats on ens poden provocar una pèrdua de l'equilibri i la consegüent caiguda.
Com a conseqüència de les tempestes, a més de vents forts i inundacions, també podem tenir una disminució de la visibilitat, o una notable baixada de la temperatura que augmenta el risc de patir hipotèrmia, o traumatismes deguts a una pedregada.
Un altre perill de les tempestes és que la caiguda de llamps pot provocar un incendi.
Zones més propenses a les tempestes:
Les tempestes a les zones de muntanya són bastant habituals durant l'època càlida de l'any. Les zones més propenses són el Sistema Ibèric i el Pirineu oriental, especialment la zona del Ripollès.
Dies de tempesta en una quadrícula de 20 x 20 km, mitjana corresponent al període 2004-2008. Extret de: "Aproximació a la climatologia de llamps a Catalunya" del Servei Meteorològic de Catalunya.
Densitat de llamps en una quadrícula de 20 x 20 km, mitjana corresponent al període 2004-2008. Extret de: "Aproximació a la climatologia de llamps a Catalunya" del Servei Meteorològic de Catalunya.
Al Pirineu occidental hi ha molts dies de tempesta, però les tempestes que cauen al Pirineu oriental, especialment al Ripollès, al nord d'Osona i l'oest de la Garrotxa, tot i que són menys nombroses, tenen una activitat més gran pel que fa a les descàrregues elèctriques.
Hi ha una sèrie de factors lligats als mateixos practicants de les activitats a la muntanya que influiran notablement en les conseqüències de les tempestes sobre els muntanyencs com: la preparació física, l'experiència, la formació tècnica i l'equip i el material de què es disposi.
Consells en cas de tempesta:
Eviteu els indrets més elevats: cims, carenes, crestes i colls.
Si la tempesta et sorprèn en un cim, descendir al més ràpidament possible, evitant avançar per les arestes de la muntanya.
Aparteu-vos i no us refugieu mai sota objectes que sobresurtin del terreny com: arbres solitaris, antenes, creus, roques aïllades, etc.
Hem de sobressortir el mínim possible.
No us refugieu sota desploms, boques de mines o sota balmes on l'aigua regalima per la paret.
Allunyeu-vos dels objectes metàl·lics (piolet, bastons, tancats elèctrics del bestiar, torres i cables d'electricitat, vies ferrades, vies de tren, etc.) i dels corrents d'aigua (torrents, rieres, estanys i superfícies humides), ja que actuen com a cossos conductors.
Allunyeu-vos dels objectes que facin d'efecte punta, ja que poden atreure el llamp.
Les tendes de campanya NO són un lloc segur, així com tampoc ho són els coberts o cabanyes.
Aïlleu-vos al màxim del terra mitjançant la corda, el sac de dormir o la motxilla.
No us apropeu a les xemeneies i no encengueu el foc (ja que actuen com a canal per al llamp).
Si esteu en un edifici, tanqueu portes i finestres per evitar corrents d'aire que puguin atreure llamps.
No correu! I menys amb la roba molla. Ja que podeu atraure el llamp.
Si esteu en un edifici, no utilitzeu el telèfon fix, i desendolleu tots els aparells elèctrics i antenes de la TV. No us dutxeu o renteu plats.
Tot i que no està clar que el telèfon mòbil pugui atraure el llamp, es recomana no utilitzar el telèfon mòbil o aparells electrònics.
Separeu-vos si aneu en grup, però sempre mantenint contacte visual amb la resta del grup (si el llamp afecta un membre del grup, els altres el podran socórrer).
Aparteu-vos dels ramats de bestiar.
Quin és el lloc segur?
Malauradament no hi ha cap lloc que estigui exempt de rebre la descàrrega d'un llamp, però sí que hi ha llocs que són més segurs o, on és menys probable rebre una descàrrega d'un llamp, com:
Un bosc espès, tot i que no és del tot segur però, si no hi ha cap altre refugi, és millor que quedar-vos a camp obert. Tot i així, tingueu en compte de no refugiar-vos sota un arbre que sobresurti més que els altres.
Posició de seguretat:
Els bombers recomanen:
"Si la tempesta us sorprèn i no trobeu refugi, ajupiu-vos, toqueu terra només amb la punta dels peus, creueu els braços sobre els genolls i poseu el cap entre els braços. És important ajuntar els peus i tapar-se les orelles per protegir-se del tro".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.