Pic de la Font Blanca i pic de Besalí a Andorra

Ascensió al pic de la Font Blanca i al Besalí des de la vall de Rialb, a Andorra

PIC DE LA FONT BLANCA I PIC DE BESALÍ PER RIALB

 Ordino, Andorra, Pirineu oriental

 

Descripció de la ruta:

     Aquesta ruta lineal ens permetrà ascendir a un dels 7 cims més alts del Principat d'Andorra, al pic de la Font Blanca (o pic del Pòrt, com és anomenat al vessant nord), de 2.904 m. i al seu veí pic de Besalí des de la vall de Rialb.

Remuntarem la vall de Rialb des de l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny i ens enfilarem a la portella de Rialb. A continuació, enfilarem direcció nord i, primer per pendents herbosos, i després per terreny pedregós, arribarem al punt culminant de la Font Blanca. Si la boira ariejana ens ho permet, des del cim gaudirem d'extenses vistes cap al massís de l'Aston, al nord, i del NO d'Andorra. Retornarem pel mateix camí a la portella de Rialb i ascendirem sense dificultats al pic de Besalí, a 2.639 m. El retorn el farem pel mateix camí.

Pic de la Font Blanca

Descripció de la zona:

     Aquest cim, situat al Pirineu axial, al límit entre el Pirineu oriental i el central, s'eleva fins als 2.904 metres d'altitud a la carena fronterera amb el departament francès de l'Arieja, al nord-oest d'Andorra, i pertany a la parròquia d'Ordino. És el 7è cim andorrà que supera els 2.900 m d'altitud. i la seva situació geogràfica, al límit fronterer amb França, el converteix en un mirador privilegiat de les muntanyes ariejanes. Se situa molt proper a un dels tres parcs naturals andorrans: el Parc Natural de la Vall de Sorteny, i a dos altres cims de més de 2.900 metres: el Serrera i l'Estanyó, i a pocs quilòmetres del massís de la Pica d'Estats. 

El cim està format per esquistos que li donen una característica tonalitat rogenca i gràcies a la seva situació, a la divisòria d'aigües, i a la seva elevació, gaudeix d'un clima d'alta muntanya caracteritzat per estius frescos i hiverns freds i amb presència de la neu bona part de l'any.

Potser també t'interessa:

• Pirineus
• Andorra

Recorregut sobre mapa:

Recorregut sobre mapa de les Muntanyes d'Andorra

FITXA TÈCNICA:

Distància: 14,50 km

Desnivell: +/-1.350 m

Temps sense parades: 5:00 h

Temps total: 6:30 h

Altura màx: 2.904 m

Altura mín: 1.786 m

Dificultat: exigent (principalment pel desnivell, però també pel flanqueig  una mica aeri, i delicat amb l'herba molla, just després de la portella de Rialb cap a la Font Blanca).

Observacions: amb mala visibilitat pot ser difícil trobar el camí al pic de Besalí, ja que no està senyalitzat. La resta de l'itinerari està senyalitzat amb marques de pintura groga i fites.

Època recomanada: finals de primavera, estiu i tardor. Hem de tenir en compte que podem trobar neu fins a finals de primavera i principis d'estiu, fet que faria necessari l'ús de piolet i grampons.

Mapa recomanat: Andorra 1:40.000 Ed. Alpina

Descarrega't del track de la ruta.

Punt d'inici: pàrquing del Parc Natural de la Vall de Sorteny.

Accés: des d'Ordino, seguir per la CG-3 direcció a Arcalís, i poc després de passar el poblet del Serrat, prendre la carretera de Sorteny a la dreta (cartell indicador), que en poc més de 3 km. ens condueix a l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny (25 min i 13,7 km) des d'Ordino.

Perfil altitudinal:

Perfil altitudinal

Subscriu-te al blog si t'interessa conèixer més rutes! 

Descripció de l'itinerari:

     El punt de partida d'aquest itinerari és al pàrquing del Parc Natural de la Vall de Sorteny. Prenc el camí senyalitzat amb marques de pintura groga que surt direcció nord i que segueix paral·lel al riu de Rialb.

Avui, el dia s'ha despertat ennuvolat i amb vent de nord, i tot que la previsió no pinta molt bé, espero que la visibilitat millori al llarg de la jornada.

Enfilo la vall de Rialb per un camí a estones empedrat que planeja i guanya altura quasi imperceptiblement. Gaudeixo de la frescor del bosc de ribera, entremig d'avellaners, bedolls i pi negre, i m'endinso per aquesta bonica vall pirinenca. Al cap de poc, deixo a mà dreta un camí senyalitzat que condueix al refugi de Sorteny, i després de passar una portella, arribo a la pleta de la Rabassa: una bonica esplanada coberta per un extens herbassar i envoltada per murs de pedra seca.

Trencall cap al refugi de Sorteny.

Continuo direcció nord seguint el curs del riu cap a un estrenyiment de la vall on trobo la Font Freda, d'on brolla un raig d'aigua abundant, i que dóna pas a l'indret anomenat pas del Monjo, on enfilat a mà dreta i protegit per un contrafort se situa el refugi lliure de Rialb.

Refugi lliure de Rialb.

Deixo el sender que porta al refugi, i travesso el riu de Rialb per un pont. El camí segueix ara per la riba dreta orogràfica fins a una cruïlla de camins.

Cruïlla cap a la Portella de Rialb.

Deixo el camí que travessa novament el riu i que va cap al port Siguer i al de Banyells, i segueixo direcció a la Portella de Rialb pel marge dret del riu (pel costat esquerre si mirem amunt), tot girant progressivament direcció NO.

Creuo als peus de l'Abarsetar de Rialb per un camí a estones enfangat pels nombrosos reguerons d'aigua que sorgeixen d'aquest vessant orientat a tramuntana.

L'abarset és com s'anomena a Andorra al neret (Rhododendron ferrugineum), un arbust de la família de les Ericàcies, d'origen tropical i molt comú a la serralada de l'Himàlaia i que, als Pirineus, trobem sobretot en vessants obacs de l'estatge subalpí, entre els 1.500 i 2.500 m, que resten coberts de neu durant força mesos a l'any.

Marmota i l'abarsetar de Rialb.

Entre els nerets apareix un rosegador típic de l'alta muntanya pirinenca: la marmota alpina (Marmota marmota).

La marmota dels Pirineus es va extingir fa uns 15.000 anys, però entre els anys 1948 i 1988, es van reintroduir al Pirineu francès, des d'on ràpidament es van estendre per tot el vessant sud de la serralada. Actualment és comuna a gran part dels Pirineus, i el seu hàbitat són els prats subalpins i alpins, on sovint la veurem entre els blocs de les tarteres. Les marmotes viuen en colònies força nombroses i són herbívores. La principal característica d'aquest gran rosegador és que durant els mesos més freds, des de finals d'octubre fins a finals de la primavera, hiverna en caus excavats sota terra. Sovint sentirem els seus crits d'alarma que si no coneixem, podem confondre amb els d'un ocell rapinyaire.

Ramat de vaques de raça Gascona pasturant a la vall de Rialb.

Segueixo amunt cap als Planells de Rialb on un ramat de vaques de raça Gascona m'aguaiten mentre pasturen tranquil·lament.

Davant meu, la boira ariejana que vessa per sobre la carena fronterera em deixa entreveure l'espectacular vessant est del pic de la Font Blanca i l'abundós salt d'aigua que davalla de la font, sota les llengües de neu que encara perduren en aquest vessant de la muntanya.

Vessant oriental de la Font Blanca.

El camí gira cap al SO i comença a enfilar-se sense treva tot fent llaçades per l'herbassar on destaquen les boniques flors grogues de l'àrnica (Àrnica montana).

Àrnica (Arnica montana).

Tot seguit enfilo pendent amunt entre el neretar florit direcció a la Portella de Rialb que freqüentment les boires em deixen entreveure.

Pujant entre el neretar cap a la Portella de Rialb.

En els últims metres, el camí gira cap a ponent per atènyer la Portella de Rialb per terreny pedregós però sense cap dificultat.

Portella de Rialb.

Arribo a la portella i encaro la pujada, direcció nord, flanquejant pel vessant de ponent un pendent força inclinat i herbós.

Vessant herbós ascendint a la Font Blanca.

En aquest tram cal estar atent a no perdre les marques grogues que senyalitzen el camí, que condueix primer per un tram força inclinat, que tot i no tenir cap dificultat, sí que pot resultar delicat si ha plogut i el terreny està moll.

Ascens a la carena SO.

Més endavant el pendent es suavitza i el camí ascendeix per una tartera tot seguint rastres de sender i fites fins a la carena SO.

El cim des de la carena SO.

Un cop al llom, segueixo les fites i les marques de pintura groga cap a un collet, i per un camí pedregós i força dret, enfilo el tram final de l'ascens direcció nord, que sense cap dificultat em condueix al setè cim més alt del Principat: la Font Blanca, de 2.904 m d'altitud.

Cim de la Font Blanca.

El Serrera entre els núvols des de la Font Blanca.

Durant força estona gaudeixo de la solitud del cim tot contemplant l'anar i venir de la boira ariejana que embolcalla les muntanyes frontereres donant-los un caire encara més majestuós. 

La solitud del cim.

Al cap de poc un altre muntanyenc solitari fa cim i comparteix una estona amb mi (i el meu entrepà) fins que, força més tard, apareixen els seus amos.

Baixant del cim de la Font Blanca.

Tots quatre: jo, el gos i els amos de l'animal, iniciem la baixada entre boires, tot deixant el cim tal com l'hem trobat: sol i embolcallat d'un espès mantell de boira que va i vé empès pel vent. 

Malgrat trobar-nos en ple estiu, la temperatura avui és més aviat de tardor, i baixem abrigats i empesos pel vent fresc de tramuntana.

El descens el faig força de pressa, pel mateix camí de pujada, fins a arribar altre cop a la Portella de Rialb.

Flanquejant el vessant de ponent en l'ascens al pic de Besalí.

Des d'aquí, davallo uns metres pel vessant oest, i prenc unes traces de camí a l'esquerra que per terreny pedregós i força inclinat, però còmodament, em condueixen a la carena SO del pic de Besalí. Tot seguit, remunto la carena direcció NE fins a atènyer el vèrtex geodèsic del pic de Besalí, situat a 2.640 m.

Pic de Besalí.

Des d'aquest mirador privilegiat, les vistes sobre la vall d'Ordino que s'estén cap al sud, Arcalís a ponent, el cim de Port Siguer, el de Soulanet, el Serrera, l'Estanyó i al nord, el de la Font Blanca, són espectaculars.

El Font Blanca des del pic de Besalí.

Panoràmica cap a llevant des del pic de Besalí.

La vall del Valira del Nord des del pic de Besalí.

La zona d'Arcalís des del Besalí.

La boira, finalment, sembla que s'enretira i em deixa gaudir de l'esplèndid paisatge del sector NO d'Andorra.

Baixant del pic de Besalí.

Emprenc la baixada pel mateix camí, però m'arribo fins a una antena de telecomunicació que hi ha al llom SO del pic.

Les antenes i el Besalí.

Des d'allà, remunto uns metres per enllaçar amb el camí de pujada i retornar a la Portella de Rialb.

Baixant de la Portella de Rialb.

A l'altre costat una filera de gent encara el tram final de pujada. Davallo uns metres cap a llevant i m'assec una estona a fer un mos mentre observo la corrua de nois que enfilen l'ascens a la Font Blanca. Són gairebé la una del migdia, i per sort, jo ja vaig de baixada.

Corrua de gent a la Portella de Rialb.

Davallo cap a la vall de Rialb tot seguint el mateix camí d'aquest matí i gaudint de magnífiques vistes ara que la boira s'ha enretirat.

Baixant cap a la vall de Rialb.

Vall de Rialb.

Finalment, arribo al pàrquing de la Vall de Sorteny, ara ple de gent, poc abans de les dues del migdia.

Vall de Rialb.

  Uff, quina mandra ara, tornar a la calor de la Plana, amb lo bé que s'està aquí!

 Ascensió realitzada a mitjans de juliol de 2016.

Si t'ha agradat aquesta ruta, comparteix-la amb els teus amics!