Setcases, Ripollès, Pirineu oriental
Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
Aquesta ruta circular ens portarà a dos dels cims més alts de la zona d'Ulldeter, al Pirineu oriental. Ascendirem al Gra de Fajol des del Pla de la Molina remuntant la coma de l'Orri, i continuarem remuntant per la carena sud-oest fins a arribar al cim, a 2.714 m. d'alçada. A continuació davallarem al coll de la Marrana per remuntar tot seguit la carena sud del Bastiments fins al cim d'aquest pic, de 2.883 metres d'altitud, el segon cim més elevat del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
 |
| Panoràmica des del Gra de Fajol |
Durant el recorregut gaudirem d'esplèndides vistes de la coma de l'Orri, de coma de Vaca, la zona d'Ulldeter i dels principals cims del Pirineu oriental. Trepitjarem l'estatge subalpí amb el bosc de pi negre característic, i ens endinsarem a l'estatge alpí, als prats d'alta muntanya. Podrem veure els isards, les marmotes, els voltors, i si estem de sort, fins i tot el trencalòs, i contemplar la flora de l'alta muntanya.
Retornarem pel sender de gran recorregut GR11 que ens portarà des del naixement del riu Ter, a Ulldeter, passant pel refugi homònim, i tot resseguint el curs del riu arribarem al pla de la Molina, punt final de l'excursió.
 |
| Torrent de la Coma de l'Orri |
Els cims del Bastiments i el Gra de Fajol formen part del Pirineu oriental i estan dins del recent nou Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
 |
| El Bastiments, de 2.881 m. d'altitud |
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser es va crear el 22 de setembre de 2015. Està situat dins de la comarca del Ripollès i engloba part del territori de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló. Ja des del 1993, aquest espai estava inclòs dins del PEIN i més tard va passar a formar part de la xarxa Natura 2000. Pràcticament tot l'espai forma part de la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases.
 |
| El pic de l'Infern vist des del Gra de Fajol |
El Parc Natural és un espai natural singular i el darrer exemple de l'alta muntanya pirinenca catalana-oriental, on els cimals van perdent altura per davallar definidament vers a nivell de mar. L'amplitud altitudinal que s'estén entre 1.280 i 3.000 m d'altitud, i la proximitat amb el mar Mediterrani, el fan un indret excepcional per la diversitat i riquesa de la seva flora d'alta muntanya, a més d'acollir espècies de vertebrats delicades i nombrosos invertebrats de gran interès.
 |
| La flor de vent groga o pulsatil·la groga (Pulsatilla alpina subsp. apiifolia) |
Potser també t'interessa:
 |
| Pic de la Dona des del Gra de Fajol |
La ruta d'avui és un itinerari circular d'alta muntanya que ascendeix a dos dels cims més emblemàtics de la zona d'Ulldeter. L'itinerari comença al pla de la Molina i puja al Gra de Fajol per la coma de l'Orri, després davalla al coll de la Marrana i ascendeix al Bastiments per retornar al coll i baixar cap al refugi d'Ulldeter, i finalment retornar al punt d'inici i final del recorregut tot seguint el GR11 que en aquest tram ressegueix el curs del riu Ter.
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 15,03 km
Desnivell: +/- 1.620 m
Temps aprox. (sense parades): 5h30'
Altitud màxima: 2.883 m
Altitud mínima: 1.604 m
Dificultat: Alta /molt exigent.
Itinerari que tot i superar lleugerament els 15 km de distància, transcorre per terreny d'alta muntanya i supera un desnivell positiu acumulat considerable. Tot i no presentar cap dificultat tècnica en condicions estivals (sense neu), sí que s'ha de superar algun pendent pronunciat.
L'itinerari és apte per persones habituades a caminar per terreny d'alta muntanya.
Punt d'inici: pàrquing
al costat de la carretera que va a l'estació d'esquí de Vallter 2000,
al pla de la Molina, també anomenat pla de l'Hospital.
Època:
tot l'any, però en presència de neu s'ha de portar el material adequat a
l'activitat. Ens trobem en una zona d'alta muntanya. Atenció al risc
d'allaus.
Mapa recomanat:
- Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Carpeta amb 2 mapes a 1:25.000 Edició 2015/2016 Editorial Alpina
- Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter Mapa - Guia excursionista Escala 1:25.000 Edició: 2014/2015 Editorial Alpina
Observacions: tot i ser una zona de fàcil accés, no està exempta de perill. El torb i el risc d'allaus, i a l'estiu les tempestes, són els perills més importants que afecten la zona.
Consultar sempre la previsió meteorològica, i a l'hivern, a més, el perill d'allaus.
Accés al punt d'inici: des de Vic anem cap a Ripoll per la C-17, continuem per l'N-260 fins passat Sant Pau de Segúries i prenem la C-38 fins a Camprodon. Seguim per la GI-5264 fins a Setcases i uns 4 km. després de Setcases direcció a Vallter2000, en un revolt molt marcat i abans d'una barrera, trobem el pla de la Molina o pla de l'Hospital, i un petit espai on aparquem el cotxe (77 km i 1h15min).
Perfil altitudinal del recorregut:
Recorregut sobre mapa:
 |
| Track de la ruta sobre mapa de l'ICG |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Comencem la ruta al pla de la Molina, també anomenat pla de l'Hospital, on trobem uns cartells explicatius sobre els animals i plantes que podem trobar dins l'espai protegit i informació sobre la regulació de l'escalada a la zona. Els cartells, tot i que relativament nous, encara parlen d'Espai d'Interès Natural i no de Parc Natural.
 |
| Cartell de regulació de l'escalada a l'inici del recorregut |
Prenem el camí de carro que surt direcció nord i el seguim fins a trobar un cartell indicador. Prenem aquest trencall a l'esquerra i travessem el riu Ter per una passarel·la de fusta i continuem a l'esquerra tot seguint per un caminoi que ens condueix de nou a un camí forestal.
 |
| Bàlec i pi negre |
Seguim un tram per aquesta pista fins a trobar un camí a la dreta marcat amb fites que ens condueix per dins d'un magnífic bosc de pi negre fins al torrent de la Coma de l'Orri.
 |
| Torrent de la Coma de l'Orri |
Travessem el torrent per on podem, saltant de pedra en pedra, i continuem remuntant la vall de la Coma de l'Orri ara pel seu marge dret, l'esquerra en la direcció de la marxa.
 |
| Genciana acaule (Gentiana acaulis) als prats d'alta muntanya |
Anem ascendint pel bosc esclarissat de pi negre i envoltats per l'olor perfumat del bàlec florit. Travessem una zona molt delimitada i sense arbres, on només hi creixen petits pins, bedolls i arbustos: és un corredor d'allaus, una zona per on periòdicament baixen les allaus.
A l'altre costat observem una zona de badlands, o xaragalls, que ens
recorda que aquest indret, ja fa unes desenes de milers d'anys, va ser
afectat per les intenses glaciacions del quaternari, i aquí en tenim el
testimoni en forma de talussos formats per un conjunt de pedres de
diverses mides que el gel va anar arrossegant vall avall deixant aquestes acumulacions de detritus morrènics al seu pas.
 |
| Talussos aixaragallats a la coma de l'Orri |
Continuem ascendint, tot contemplant les parets de gneis que s'alcen a la cara sud del Gra de Fajol Petit, on hi ha algunes vies d'escalada equipades sobre una roca immillorable, però on l'escalada no està permesa depenent de l'època de l'any.
 |
| Els balegars s'enfilen pel vessant meridional del Gra de Fajol Petit |
Com més amunt més esclarissat és el bosc de pi negre, i més extensos els balegars dels faldars meridionals que s'enfilen coster amunt convertint el paisatge en un autèntic jardí. Amb aquesta primavera tan plujosa que estem tenint, la vegetació creix ufana, i la flora d'alta muntanya destaca amb els seus colors i formes cridaneres per atraure l'atenció dels pol·linitzadors en el poc temps que els queda fins que els freds d'hivern tornin a l'alta muntanya.
 |
| Viola groga (Viola biflora) típica dels degotalls de les roques de l'alta muntanya |
 |
| Androsace villosa pròpia dels prats d'alta muntanya sobre sòls carbonatats |
De fet, a les canals que davallen de l'esquerra, encara si pot veure la neu de primavera que resta en els llocs encaixonats i més ombrívols.
 |
| Canal orientada al nord a la coma de l'Orri |
Continuem pujant fins a la Jaça del Mig, on sorprenem un ramat d'isards pasturant, que marxen corrent cap al vessant pedregós, però que s'aturen al veure que no suposem cap amenaça per ells.
 |
| Isards a la Jaça del Mig |
Més amunt el bosc dóna pas als prats d'alta muntanya i a les tarteres, som a l'estatge alpí, on no hi tenen cabuda ja les plantes llenyoses, som al domini de les plantes herbàcies.
 |
| Prats d'alta muntanya a la coma de l'Orri |
 |
| Saxífraga moscada (Saxifraga moschata) |
Enmig de les petites cingleres s'arrapen diversos arbustos, entre ells el ginebró, i de sobte treu el nas un tafaner: l'isard.
 |
| Isard tafaner |
Durant tot el camí em trobo diversos ramats d'isards, petits grups formats segurament per femelles i les exemplars joves, que corren amunt i avall dels costers pedregosos empaitant-se els uns als altres, ignorant la meva presència.
 |
| Vessants pedregosos i el Gra de Fajol Petit |
Continuem ascendint, ja amb el coll de la Coma de l'Orri molt a prop, i trepitjant la neu caiguda aquests últims dies del mes de maig. La temperatura ha estat relativament freda aquest mes, i les precipitacions que han caigut ho han fet en forma de neu aquí a dalt, sovint neu granulada, o també calamarsa.
 |
| Vista des del coll de la Coma de l'Orri cap a ponent |
Molt amunt em trobo un altre habitant de l'alta muntanya, el cercavores. Aquest petit moixó nidifica a partir dels 2.000 metres d'altitud, en zones d'escassa vegetació, i s'alimenta d'insectes i llavors. Igual que l'isard, sovint és molt confiat, i el podrem veure relativament de prop.
 |
| Cercavores (Prunella collaris) |
Arribo al coll de la Coma de l'Orri, aquesta ampla sella que separa la vall de la Coma de l'Orri de la seva veïna i més coneguda Coma de Vaca. Els cims emblanquinats contrasten amb els ocres i els verds de l'herba que ja verdeja, donant-li un bonic to de color al paisatge.
 |
| La gran mola del Bastiments des del coll de la Coma de l'Orri |
Després d'una petita parada tècnica per beure i menjar quelcom, enfilo els últims metres per la costeruda aresta sud-oest fins a arribar al cim del Gra de Fajol, a 2.714 m. d'altitud sobre el nivell del mar.
 |
| Aresta sud-oest al Gra de Fajol |
 |
| Cim del Gra de Fajol |
Estic sola al cim, un petit grup que hi havia quan jo pujava ja ha marxat cap avall. Em permeto contemplar el paisatge del meu voltant una llarga estona, com si fos la primera vegada que el veig, resseguint amb la mirada cada corba, cada cim, cada carena i cada coll... No recordo les vegades que he caminat per aquests voltants i, tot i haver estat a moltes muntanyes, aquest paisatge em continua agradant, aquí em sento com a casa, de fet, aquestes són les primeres muntanyes que vaig pujar, ja fa uns quants anys.
 |
| Carena que uneix el Gra de Fajol amb el Petit |
 |
| El Torreneules i la Coma del Clot des del Gra de Fajol |
Deixo enrere el cim i començo a baixar pel pronunciat pendent que em porta en un tres i no res fins al coll de la Marrana, on encara hi ha la congesta típica de primavera.
 |
| El Bastiments des del coll de la Marrana |
Els núvols comencen a créixer darrere meu, però el Bastiments és a tocar, i sense adonar-me els meus peus em condueixen cap allà.
 |
| La pastorella (Gentiana verna) |
Remunto el pendent pedregós, entre rastres de sender i traces a la neu, i arribo finalment a la creu.
 |
| Arribant a la creu del Bastiments |
 |
| Carena que uneix el Bastiments i el pic de la Dona |
Tombo cap a l'oest i ressegueixo la carena fins al vèrtex geodèsic, el punt més alt del Bastiments, a 2.881 m. d'altitud.
 |
| Coma de Vaca des del Bastiments |
 |
| Vèrtex geodèsic al cim del Bastiments |
Segueixo una mica més fins a l'avantcim per contemplar l'aresta que segueix cap al pic del Segre i el pic de l'Infern, i sense perdre més temps, començo a baixar.
 |
| Carena que uneix el Bastiments amb el pic del Segre i el de l'Infern |
 |
| Al nord ens queda el pic i els estanys de Bacivers, encara glaçats |
 |
| Un Còlit gris (Oenanthe oenanthe) al Bastiments |
Les nuvolades ja s'enfilen per sobre el coll de la Coma de l'Orri i no tardaran gaire a arribar on sóc jo.
 |
| Les nuvolades davallen cap a la coma de Vaca |
A mitja pujada em trobo un altre excursionista, que esperonat pel meu entusiasme, decideix continuar pujant malgrat l'amenaça de pluja que tenim al damunt.
 |
| El Gra de Fajol des del coll de la Marrana |
Quan arribo a les fonts del Ter, vora el refugi d'Ulldeter, la boira ja ho cobreix quasi tot, i el Gra de Fajol Petit queda sumit entre les tenebres com un ésser fantasmagòric.
 |
| El Gra de Fajol Petit arribant al refugi d'Ulldeter |
 |
| Refugi d'Ulldeter |
De moment encara no plou, però continuo perdent altura, seguint el sender de gran recorregut GR11, que travessa tots els Pirineus d'oest a est.
 |
| El pinsà comú (Fringilla coelebs) |
Pel camí encara em trobo un altre habitant encuriosit per la meva presència: el pinsà comú, molt abundant en les zones de muntanya, però a diferència del cercavores i el còlit gris, habita principalment en zones boscoses on s'alimenta bàsicament de llavors i insectes.
 |
| El riu Ter prop del seu naixement |
Davallo cap a la carretera i segueixo cap al telecadira de l'estació d'esquí de Vallter2000.
Pel camí encara m'espera una altra sorpresa, un altre isard que jau sobre una tartera i que m'observa durant una llarga estona, fins que decideix aixecar-se, i amb la calma, marxar bosc amunt.
 |
| Isard (Rupicapra pyrenaica) |
 |
| Parets de gneis vora la canal del Príncep |
 |
| Bosc de ribera a la part alta del riu Ter |
Baixo cap a la valleta, i seguint el curs del riu Ter pel seu marge esquerre, arribo al pla de la Molina, just quan comencen a caure les primeres gotes. I és que tinc una sort!
 |
| El pensament subalpí (Viola tricolor subsp. subalpina) |
Ascensió realitzada a finals de maig de 2016.
Si t'ha agradat aquest article comparteix-lo amb els teus amics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.