dijous, 30 d’abril del 2015

Recorrent territori de volcans part II



RECORRENT TERRITORI DE VOLCANS Part II


Els tossols i el parc de Pedra Tosca, a la Garrotxa


Itinerari circular des del barri de sant Roc fins al parc de Pedra Tosca

 

Volcà del Puig Jordà a l'esquerra en primer terme

     El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va ser declarat el 1982 pel Parlament de Catalunya. Ocupa unes 15.000ha i conté més de 40 cons volcànics, 20 colades de lava  i 28 reserves naturals. El 98% de la superfície del parc és de propietat privada, i hi viuen uns 33.000 habitants repartits en 11 municipis. És la zona volcànica més ben conservada de la península Ibèrica i una de les més importants de l'Europa continental. Formen part del PNZVG bona part de les capçaleres del riu Fluvià i del seu afluent el riu Ser, i del riu Brugent i la riera de Llémena afluents del riu Ter.
El riu Fluvià al seu pas per Olot

     Els volcans de la Garrotxa es van originar a partir d'una única erupció, que se suposa que va durar entre alguns dies i poques setmanes. Generalment en cada erupció es van produir diferents fases en què canviava el tipus d'activitat eruptiva, primerament més o menys explosiva, sovint amb una fase freatomagmàtica (expulsió de cendres) seguida d'una fase estromboliana (expulsió de piroclastos) on es formava el con volcànic, i acabant amb una activitat efusiva (emissió de colades de lava).

     El vulcanisme és el tret mes característic de la Garrotxa que ha deixat la seva empremta característica en el modelat del paisatge formant cons volcànics, colades de lava i valls planeres. Els materials volcànics que trobem a La Garrotxa són de naturalesa bàsica (pobres en sílice), principalment basalts i basanites que formen les colades de lava que van ocupar les valls i els llits dels rius, i materials piroclàstics com cendres, lapil.lis i blocs que formen els cons volcànics. Els corrents de lava són el resultat de l'activitat efusiva dels volcans on el magma sortia amb poca pressió i es canalitzava pels pendents i llits de riu. Sovint les colades de lava van formar estanys de barratge, com el de la vall d'en Bas o el de la vall de Bianya. L'últim gran barratge del Fluvià va produir-se fa 17.000 anys per una colada de lava procedent del volcà del Puig Jordà que va formar l'actual Bosc de Pedra Tosca.

Font: Llorenç Planagumà
     El Parc Natural es troba dins un territori de muntanya mitjana que s'estén des dels 200m. d'altitud de Castellfollit de la Roca fins als 1.027m. del Puigsallança, el punt més alt de la serra de Finestres.
El clima és mediterrani humit, amb un règim de precipitacions anuals al voltant dels 1.000l/m2.  A la cubeta olotina, voltada de muntanyes, s'hi produeixen inversions tèrmiques amb la consegüent presència de boires que, juntament amb la major pluviositat de l'estiu degut a les tempestes, fan que s'hi desenvolupi una vegetació típicament atlàntica.

Font: Atlas Nacional de Catalunya


Font: Atles climàtic de Catalunya

     Amb aquestes característiques climàtiques i geològiques, la vegetació que trobem al Pla d'Olot sobre substrat basàltic, és a dir, àcid, són les rouredes humides i els boscos mixtos de roure pènol amb freixe, auró blanc i til.ler, amb un sotabosc format per l'evònim, el xuclamel xilosti, i plantes herbàssies com la pulmonària i l'isopir, espècie protegida al parc. Aquests boscos són molt semblants als que podem trobar al nord de la península Ibèrica i al centre d'Europa.


Font: Atles Nacional de Catalunya

     L'itinerari comença al barri de sant Roc, al costat del riu Fluvià, on trobem el bosc de ribera, en alguns trams molt modificat per l'home, amb plantacions de plataners i espècies introduïdes.

Plataner (Platanus orientalis)
Dolçamara (Solanum dulcamara)
També hi trobem espècies típiques dels herbassars i boscos caducifolis humits, i dels boscos de ribera, com la dolçamara, de la família de les solanàcies i la sarriassa, totes dues tòxiques.

Sarriassa (Arum italicum)
I altres espècies típiques de les vorades de boscos caducifolis humits, com la sàlvia de flor groga i el lami maculat.

Sàlvia de flor groga (Salvia glutinosa)
Lami maculat (Lamium maculatum)
Just abans d'arribar a la font de la Gruta, veiem un falguerar format per la falguera comuna o aquilina, espècie pròpia de zones plujoses sobre substrat silici.

Falguera comuna o aquilina (Pteridium aquilium)
Font de la Gruta
Hepàtica (Lunularia cruciata)
Les parets de la font estan recobertes per una hepàtica de la família de les marcanciàcies, l'hepàtica tal.losa, típica de les parets verticals i roques molles de les fonts.

La roureda de roure pènol (Quercus robur)
      La roureda de roure pènol és un bosc únic i de gran valor,  molt rar a Catalunya, on només el trobem ben conservat a la Vall d'Aran i a la cubeta olotina. Tot  i així, degut a l'artigatge per a conreus i l'urbanització de motles zones, només algunes conserven les plantes típiques d'aquest tipus de rouredes, entre elles la que ara visitem a la zona de Tussols-Basil.

     Els boscos de  roure pènol (Quercus robur) sovint tenen un sotabosc amb un estrat arbustiu força ric on hi trobem el sanguinyol i el boneter, i un estrat herbaci també molt ric amb algunes espècies de floració vernal com el lliri de neu i l'isopir, l'espècie que dóna nom a aquesta associació Isopyro thalictroidis-Quercetum roboris. Aquests boscos es troben en fons de valls amples i planes, sobre sòls profunds i humits, molt sovint en indrets molt aptes per l'agricultura i als assentaments urbans, fet que ha comportat que molts d'ells fossin talats.

Aglà de roure pènol











Plançó de roure pènol


















L'isopir és una planta herbàcia de floració vernal típica de les rouredes de roure pènol i les fagedes. A la Garrotxa en trobem poques localitats i és una espècie protegida dins el PNZVG.
Isopir (Isopyrum thalictroides)
El lliri de neu (Galanthus nivalis) és una altra espècie de floració vernal típica d'aquests ambients de boscos humits, i sobretot la trobarem als boscos de ribera del Fluvià, on és abundant. També és una espècie protegida al PNZVG.

Lliri de neu (Galanthus nivalis)
Formant l'estrat herbaci, a més d'aquestes dues plantes vernals, en trobarem d'altres típiques d'aquests boscos com la pulmonària, o d'altres amants dels boscos ombrívols com l'heura.

Pulmonària (Pulmonaria affinis)

Heura (Hedera helix)

Veiem també algunes espècies més típiques de l'alzinar com el galzeran i la falzia negra, o més amants dels llocs humits però també ombrívols, com l'herba pigotera.


Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum)

Galzeran (Ruscus aculeatus)

Herba pigotera o polipodi (Polipodium vulgare)
 Entre els arbustos que formen el sotabosc hi podem trobar el saüc, la cirerola o el sanguinyol, i un dels més típics d'aquest tipus de boscos: l'evònim o boneter.

Evònim (Evonymus europaeus)
Saüc (Sambucus nigra)
L'agressó o cirerola (Ribes alpinum)
Sanguinyol (Cornus sanguinea)
Acompanyant al roure trobem altres arbres que formen l'estrat arbori com l'auró blanc, el til.ler o tell de fulla petita i algun exemplar de grèvol, protegit a tot el territori català,

Tell de fulla petita (Tilia cordata)

Grèvol (Ilex aquifolium)

i algunes espècies del gènere Acer com l'auró blanc i l'erable.

Erable (Acer platanoides)

Auró blanc (Acer campestre)

     Entremig del bosc apareixen unes petites muntanyetes cobertes de vegetació i que donen nom a aquest bosc: els tossols. Els tossols es van formar quan el corrent de lava procedent del volcà del Puig Jordà va recórrer la vall coberta de zones humides provocant que s'evaporés l'aigua, aquest vapor d'aigua va pujar cap a la superfície per les escletxes de la lava provocant petites explosions que van formar els tossols. Dins del parc se n'han identificat més de 80.


     El Bosc de Tosca era la continuació de la Fageda d'en Jordà i era propietat del monestir de Sant Benet de Bages, però degut a l'augment de la població durant al segle XVIII i a les desamortitzacions de l'època liberal, el bosc fou donat en artigatge a la gent que ho desitjava.  Tota la roureda fou rompuda i artigada per poder disposar de terreny per conrear. No va ser una feina fàcil, sinó ben bé al contrari: es va haver de retirar gran quantitat de pedres per dividir aquests terrenys en petites parcel.les conreables. Fins que al segle XIX no va arribar la fil.loxera, si va conrear la vinya amb èxit, i posteriorment blat i fesols. Però amb l'arribada de la mecanització del camp, l'explotació de les artigues ja no va ser viable i es van acabar abandonant.

Al llarg del camí trobarem quilòmetres i quilòmetres de paret seca, roques volcàniques apilades unes sobre les altres sense cap mena de material de cohesió. Aquestes parets delimiten les artigues, els camins,...


Entre aquests murs trobarem diferents espècies de plantes rupícoles, com els barretets, però també algunes d'al.lòctones com el raïm de moro, que al parc s'ha convertit en una planta invasora.



Barretets (Umbilicus pendulinus)
Raïm de moro (Phytolacca americana)
     L'any 1985 es va aprovar el Pla Especial del Bosc de Tosca  per tal de protegir la zona de les extraccions de pedra tosca que s'utilitzaven per a la construcció, dels abocaments incontrolats d'electrodomèstics i deixalles, i dels projectes urbanístics. Tot i així, aquest espai continúa sotmès a la pressió urbana al estar situat molt aprop dels nuclis d'Olot i de les Preses, i hi han proliferat els horts il·legals, coberts i tanques, amb un important impacte visual sobre el paisatge.

Entremig de les artigues trobem alguna landa de gódua en els terrenys que s'han deixat de cultivar, i algun avellaner.

Gódua o ginestell (Sarothamnus scoparius)
Avellaner (Corylus avellana)

Camps de fajol
Blocs de basalt
Barraca
Artigues

Retornem pel carril bici, l'antic carrilet, cap a Olot. Pel camí encara veiem una altra espècie invasora del bosc de ribera: el negund.

Negund (Acer negundo)





FITXA TÈCNICA

Distància: 5km.

Desnivell: +/-180m.

Dificultat: molt fàcil, es pot fer en família.
Mapa recomanable: Ed. Alpina Zona volcànica de la Garrotxa, 1:25.000
Època: a la tardor i la primavera és quan més gaudirem de les coloracions del bosc, però es pot visitar tot l'any.
Enllaç al wikiloc.


Subscriu-te al blog de Ressotaelspeus!

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.