res sota els peus: Recorrent territori de volcans. Part I

RECORRENT TERRITORI DE VOLCANS Part I

LA VALL D'HOSTOLES, LA GARROTXA

Itinerari circular de Sant Feliu de Pallerols al volcà del Traiter

Sant Feliu de Pallerols

La vall d'Hostoles es troba situada al sector meridional de la comarca de la Garrotxa i té les seves valls orientades cap al Ter. El riu Brugent, que neix a la serralada del Corb, travessa la vall i segueix cap a Amer per anar a desembocar al Ter prop de l'embassament del Pasteral.
La seva situació fa que es trobi en la zona de transició entre el clima submediterrani atlàntic propi de la serralada Transversal, i el clima de caràcter mediterrani del sector oriental de la comarca, fet que comporta un notable contrast en la vegetació de la vall. Les planes estan ocupades pels nuclis principals de població de Les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols, i envoltades per boscos de faig, rouredes de roure martinenc i alzinars.
Bona part de la vall està dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i dins dels seus límits hi trobem cinc volcans: el de Fontpobra, el de Can Tià, el de Sant Marc, el de Puig Rodó i el del Traiter, a més de tres castells: el castell d'Hostoles, el de Colltort i el de Puig-Alder.

Brolles de bruc amb boix

L'itinerari comença al cementiri de Sant Feliu de Pallerols, que localitzarem pels seus xiprers altius. Ràpidament s'enfila per la carena entre brolles de bruc, estepes i argelagues, cap al Puig Sacreu. Aquestes brolles són comunitats secundàries que resulten dels processos de degradació de l'alzinar, que seria la vegetació climàcica d'aquesta zona, característica del clima mediterrani amb una remarcable sequera estival.

Argelaga (Genista scorpius)

Continuem carenejant per un alzinar esclarissat sobre roques sedimentàries, principalment margues i gresos, entremig de brolles de bruc amb boix i argelagues que perfumen amb una olor dolça l'ambient, i on trobem també l'aladern de fulla ampla, les vistoses flors grogues de la coronil.la boscana, el llentiscle, el roldor, l'heliantem, etc. fins a arribar a una senyera.

Cota 594

Durant aquest tram del camí tenim molt bones vistes del poble de Sant Feliu, amb la cinglera del Puig del Far al fons, i de l'altiplà de Cabrera i de les cingleres del Puigsacalm cap a ponent.

Altiplà de Cabrera

Continuem carenejant, ara ja per una alzinar més tupit i més muntanyenc, amb un sotabosc amb espècies més submediterrànies pròpies de les rouredes de roure martinenc, on trobem violes, la falzia negra, el marxívol, i moltes plantes enfiladisses: heures, arítjol, lligabosc...que en algunes fondalades el fan totalment impenetrable.

Herba blava (Polygala calcarea)

Arribem a un punt on podem veure la vall de sant Iscle i la serra de Marboleny al fons, part del que fou anomenada "la muntanya de Verntallat".

Vall de sant Iscle amb la serra de Marboleny al fons

Verntallat va ser un pagès que liderà els pagesos remences en la primera revolta pagesa d'Europa, que es produí a la Garrotxa durant l'edat mitjana, fruit de les injustícies dels nobles i senyors amb els pagesos de l'època, els quals eren sotmesos a maltractaments i abusos, el que fou anomenat els "mals usos".

l'alzinar muntanyenc

Fem un canvi de direcció cap a l'est i ens endinsem en un alzinar on trobem escampades bombes volcàniques, els primers indicis de que ens estem aproximant al volcà del Traiter.

Bomba volcànica

Bloc vesiculat

Més endavant trobem ja blocs negrosos i vesiculars, i arribem al primer edifici volcànic del Traiter: el Traiter superior, on actualment al cràter volcànic hi trobem un camp.

El Traiter superior o Camp de Dalt

Continuem baixant pel costat d'una castanyeda i arribem a l'edifici principal o Traiter inferior, també ocupat per un camp. Al voltant del que fou el cràter, trobarem arraconats fragments de blocs i lapil.li.

Cràter del Traiter

Blocs i lapi.li al cràter del Traiter

El volcà del Traiter va entrar en erupció fa uns 46.300 anys, i pels materials que s'han trobat, s'interpreta que la seva erupció començà amb activitat de tipus freatomagmàtic, que passà a ser estromboliana i finalment efusiva. Està format per tres edificis volcànics: el Traiter superior, l'inferior i el Puig de la Codina.

Dipòsits de piroclàsts al con volcànic del Traiter

En els afloraments que trobem al voltant podem observar la superposició de diversos tipus de dipòsits com a resultat de la successió de diferents pulsacions i fases de l'activitat eruptiva.

Estratificació de cendres de les diferents pulsacions d'una fase eruptiva del Traiter

Prop del cràter principal, trobem les ruïnes del Mas El Traiter que va donar nom al volcà. Els masos van aparèixer durant l'edat medieval, als segles XI i XII, al començament de l'època feudal a la Catalunya Vella. Els monestirs i els senyors que van rebre territoris importants per a colonitzar els van dividir en petites unitats d'explotació: els masos. El mas estava format per una casa principal, els conreus, un tros de bosc i una zona de pastures, de tal manera que els habitants del mas fossin autosuficients. Però els masos eren propietat dels senyors i de l'església, així com també els pagesos que hi vivien, que a més havien de donar una part de les collites als senyors, a més de veure's privats de llibertat i sotmesos a abusos. Durant el segle XIV, entre 1347 i 1351, una altra desgràcia va afectar als pagesos: la pesta negra. La malaltia es creu que va venir de l'Àsia mitjançant la Ruta de la seda i va causar estralls entre la població rural. Molts masos es van abandonar degut a que tots els seus membres van morir, i de qui ve el nom de "masos rònecs", és a dir, masos abandonats.

Mas El Traiter

Deixem la masia del Traiter i baixem per una pista on podem observar diversos afloraments de materials piroclàstics estratificats corresponents a les diferents fases i pulsacions, formats per cendres, lapil.li, blocs i bombes. Des d'aqu,í i durant l'erupció efusiva del Traiter, s'estén una colada basàltica que arribà fins al capdavall del Pla d'Hostoles.

Dipòsit d'escòries de mida bloc, bombes i, a sobre, lapil.li i cendres

Continuem pel fons de la vall, molt planera, on passem algunes alzines majestuoses, i deixem a un costat la masia de l'Estanyol d'Amunt. Més endavant deixem la pista i continuem pel GR83, creuem el torrent de Bastons i arribem a la masia de l'Estanyol d'Avall.

Masia de l'Estanyol d'Avall

Aquí també deixem el GR i continuem per la pista i després per un sender amb forta pujada per enfilar-nos entre l'alzinar muntanyenc cap al Puig de Sant Salvador.

Interior de l'ermita de Sant Salvador

Al cim, a més de l'església de sant Salvador, que fa poc que s'ha reconstruït, trobem les restes de l'antic Castell de Puig-Alder. El castell ja és citat l'any 1020 en el testament del comte Tallaferro que el deixa en herència al seu fill, comte de Besalú. Després de passar per vàries mans, retorna al rei que el dóna a Verntallat. El Castell de Puig-Alder, juntament amb el Castell de Colltort i el d'Hostoles, va pertànyer a Francesc de Verntallat. El 1486 Verntallat, com a líder del moviment remença, va firmar amb el rei Ferran II el Catòlic, la Sentència arbitral de Guadalupe que va posar fi a més de quatre segles d'abusos i maltractaments patits pels pagesos catalans. Aquest pagès benestant, nascut a la Mallol, va arribar a ser vescomte d'Hostoles i finalment va morir a Sant Feliu de Pallerols.

Restes del Castell de Puig-Alder

Mirador privilegiat

Deixem enrere el Puig de Sant Salvador, mirador privilegiat com correspon a l'emplaçament d'un castell, i continuem per la carena de sant Salvador, entre l'alzinar muntanyenc sobre gresos de les formacions Coubet, Folgueroles i Vidrà. Entre la monotonia de l'alzinar, ressalten alguns claps blanquinosos, situats en algunes fondalades humides on els cireres són florits. Anem perdent alçada tot carenejant cap al sud, amb la vall de Cogolls a la nostra esquerra i on sobresurt l'església de Sant Cristòfor de Cogolls.

Cirerers enmig de l'alzinar

Església de sant Cristòfor de Cogolls

Deixem la carena i flanquegem pel vessant occidental per baixar tot seguit pel torrent de la Nespleda, on trobem diverses espècies dels boscos humits com l'el.lèbor verd i l'auró blanc, i més avall algun om prop d'una esplanada on trobem una petita construcció per aixoplugar-se de les inclemències del temps.

El sotabosc impenetrable cobert de plantes enfiladisses

Ja arribant al veïnat de Bastons, i banyant les arrels a la riera, trobem alguns exemplars de verns. Travessem els carrers desèrtics recentment edificats d'aquesta urbanització, testimoni de la bombolla immobiliària, i arribem al poble de Sant Feliu de Pallerols.

FITXA TÈCNICA
Distància: 13 km.
Desnivell: +/-480 m.
Durada: 4h. (sense parades)
Dificultat: moderada
Punt més alt: 748 m.
Punt més baix: 463 m.
Punt d'inici: cementiri (483m)
Com arribar-hi: carretera C-63 que va d'Olot cap a Amer, passat el pk. 59, ja dins del poble de St. Feliu de Pallerols, trencant a l'esquerra i a uns 100m. trobem el cementiri, on podem aparcar.
Mapa recomanable: Zona volcànica de la Garrotxa, Editorial Alpina, 1:25.000 (2012)
Observacions: l'itinerari no passa per cap font. Es recomana realitzar l'itinerari durant els mesos de tardor, hivern i primavera, i evitar els dies de molta calor. Excepte un tram del GR83, la resta de l'itinerari està sense cap senyalització, però està bastant fresat.
Enllaç al wikiloc: